Al Prat hi ha més de 13.000 persones majors de 65 anys, és a dir més d’un 20% del total de la població. Es calcula que al voltant d’un 20% del total viuen soles, de les quals gairebé un 80% són dones. D’aquestes, més del 20% conviuen amb algun tipus de discapacitat, xifra que va creixent anualment.
En l’àmbit econòmic, gran part de la població jubilada ha de tirar endavant amb pensions molt baixes i, en alguns casos, compensades amb ajudes socials. A més a més, en ocasions aquests diners acaben destinats a ajudes econòmiques a altres membres de la família. En el cas dels ancians dependents el problema s’agreuja, havent-hi una llista d’espera de 3 anys per accedir a una residència pública i un cost que volta els 1500 € quan parlem de residències privades (costos inaccessibles pel gruix de la ciutadania de més de 65 anys).
A tot plegat cal afegir-hi el fet que determinats barris del Prat tenen dades d’esperança de vida en la part més baixa de Catalunya. Per exemple, un habitant del Prat té una esperança de vida més curta que un habitant de Sant Cugat del Vallès, municipi amb un pressupost municipal similar al del Prat. Amb dades de 2020, l’esperança de vida al conjunt del Prat és de 82,67 anys; 85,22 anys per les dones i 80,04 pels homes. (Font: Institut Nacional d’Estadística).
Repte 2023 – 2027
Ja d’entrada, la constatació que actualment viure al Prat suposa una mort prematura respecte la situació a ciutat veïnes és un fet massa greu com per ser obviat. Cal posar remei de manera immediata a la situació d’injustícia que estan vivint els ciutadans del Prat pel simple fet de viure en una ciutat que no s’ha preocupat de mantenir-los amb vida.
Entre les mesures a prendre hi ha la creació d’una borsa d’assistents de gestió municipal perquè la gent gran pugui disposar d’ajuda a la seva pròpia llar, fomentar l’ús de solucions innovadores per tal de fomentar sistemes que permetin accedir a residències (com ara Pensium), crear una nova residència d’avis de titularitat municipal i impulsar-ne la creació de privades, desenvolupar un programa de pisos tutetals, establir el pagament fraccionat de l’IBI d’acord amb el cobrament de la pensió i crear plans i espais específics per la gent gran, entre d’altres.
Propostes
- Promourem l’ús d’eines financeres (com ara Pensium) que fomentin el lloguer de pisos desocupats i alhora facilitin l’accés dels nostres avis a la residència complementant la seva pensió amb l’ingrés del lloguer de l’habitatge.
- Desenvoluparem un programa de 400 pisos tutelats per a la gent gran que respecti l’autonomia d’aquest col·lectiu i fomenti la solidaritat intergeneracional.
- Facilitarem que aquells qui ho necessitin disposin d’una persona que les ajudi en el seu dia a dia a les pròpies llars a través d’una borsa d’assistents de gestió municipal.
- Establirem el pagament fraccionat de l’IBI per ajudar als pensionistes, a fer front al pagament un cop hagin cobrat la pensió.
- Fomentarem projectes compartits entre la gent jove i gran que permetin el mestratge i donin valor al coneixement d’aquest segon col·lectiu.
- Dissenyarem un pla específic d’activitats lúdiques per la gent gran.
- Garantirem que tots els nostres centres cívics tinguin un espai on els nostres grans hi puguin acudir com a referència de centre de dia.
- Impulsarem programes de reforç escolar gratuït a les nostres escoles impartit per persones grans.
- Reservarem un 15% d’habitatge social i tutelat per la gent gran al Prat Nord.
- Garantirem l’accés físic a serveis bancaris com a dret per a la gent gran.
- Farem que l’Ajuntament deixi de treballar amb bancs que no garanteixin una bona atenció presencial, com a mesura per a garantir que la gent gran tingui accés a l’atenció bancària presencial.
- Garantirem la bona gestió en les llistes d’espera per a les residències d’avis municipals.